La ciutat redibuixada: la renovació d’una nova època

Benvolguda com una de les rutes més entranyables per al públic valencià, la inesperada homogeneïtat de la seva projecció urbanística i la seva arquitectura sorprèn fins i tot el ciutadà que habitualment recorre els seus carrers. La segona meitat del segle XIX es correspon amb la demolició de les muralles de València i l’ampliació de la ciutat promoguda per una puixant burgesia que donarà forma a l’elegant eixample conformat per preciosistes vies, com ara el carrer Colom o l’avinguda del marquès del Túria. Nous corrents estètics arribats d’altres països com França, Anglaterra o Alemanya, l’ús de materials nous sorgits de la Revolució Industrial i una certa estabilitat política, econòmica i cultural a València, donaran peu a l’aparició de sorprenents espais com la plaça de l’Ajuntament o edificis d’una bellesa singular, com ara els mercats Central i de Colom, l’Estació del Nord i la plaça de Bous. A la nostra ciutat aquest creixement es veurà reforçat per la celebració d’una important fira regional a 1909.