Coneguda per sustentar la cúpula més gran de València, l’Església del Reial Col·legi de l’Escola Pía és una referència del neoclassicisme valencià, marcada per les pautes acadèmiques de la Reial Acadèmia de Sant Carles i que implica en la seua realització a reputades personalitats de l’àmbit religiós, artístic i social de la València del segle XVIII. La tenacitat de l’Arquebisbe Mayoral darrere de l’educació pública que promulgués Sant Josep de Calassanç a Roma, així com la grandesa dels Germans Vergara, al costat d’arquitectes de gran prestigi com José Puchol o Antoni Gilabert entre d’altres, suposa la consagració d’un singular temple de planta circular amb una cúpula que es veu reflectida en la monumentalitat de Sant Francesc el gran de Madrid, en què es va veure implicat l’arquitecte major del monarca Carles III, Francesco Sabatini. Són també patents les influències clàssiques de la Roma antiga en les seues pilastres amb capitells d’estils superposats, els frontispicis triangulars o semicirculars o la rematada a llanterna de la seua cúpula, que recorden edificis tan singulars com el Panteó d’Agripa o el temple de la Minerva mèdica.